Manifest FESSrural 2026

Vivim temps convulsos. Veiem com s’accentuen les desigualtats, com avança un capitalisme global desbocat que posa la vida al servei del benefici, i com ressorgeixen discursos d’odi, individualisme i violència que erosionen la cohesió social i la democràcia, la vida a pobles i ciutat. 

A les zones rurals del país la dificultat amb què es troba la petita pagesia, la manca de serveis, el despoblament o la dificultat d’accés a serveis bàsics, el predomini de la visió urbanocèntrica tant en polítiques públiques com en l’agenda social dibuixen un escenari d’injustícia estructural. Fa dècades que això passa. Ja ho denunciava la Declaració de Matamargó, redactada fa 27 anys els pobles del baix Solsonès: la pèrdua del pes agrari, l’abandonament institucional i la dificultat de sostenir una vida digna als pobles.

Encara avui, les decisions sobre què produïm, com vivim i com ens organitzem sovint queden en mans d’interessos externs, allunyats de les necessitats reals. I malgrat tot, sovint es diu que “aquí no hi passa res”. Però aquest silenci no és innocu: és el resultat, massa vegades, de dinàmiques de poder, d’inèrcies i d’una cultura política que ha invisibilitzat conflictes i ha limitat la capacitat de transformació. Tanmateix, aquest mateix silenci pot esdevenir una altra cosa: pot cristal·litzar en formes justes, potents i arrelades de democràcia municipalista, construïdes entre totes, des de l’estima a la terra i des de la voluntat de fer vides vivibles.

En l’imaginari col·lectiu, la pagesia sovint apareix com una imatge única, bucòlica i folkloritzada. Però la pagesia no és això, no és un jardí ni un espai de retir. És una forma viure la terra, és una feina que té un objectiu molt digne: el d’alimentar. Pel mateix motiu, que és tan necessari pel món, també és necessari que pugui alimentar amb qualitat, salubritat i accessibilitat. La pagesia necessita unes administracions que l’acompanyin, no una burocràcia que l’ofegui i l’allunyi de la seva feina essencial. Aquesta no pot ser un privilegi, la terra i les polítiques agràries per qui la treballa. Volem ser terra que acull a visitants, també com a estratègia per teixir aliances, volem explicar el nostre paisatge, entorn i la nostra forma de fer i ser. Però no volem que se’ns turistifiqui ni que canviï la nostra forma de fer per acontentar la mirada del visitant. 

La transició ecosocial no pot construir-se de forma aïllada. S’ha de teixir des del món rural de la mà dels moviments i iniciatives socials per la llibertat comunitària, el bé comú i la sostenibilitat. Perquè si hi ha rics és perquè hi ha pobres, si hi ha fugitius és perquè hi ha gent que empaita i perquè hi ha qui colla la vida fins a expulsar-la. Volem un món vivible des del Pedraforca, al Santuari de Pinós o a la Mina. Cal garantir el dret a l’habitatge, l’accés a l’educació i a la sanitat de qualitat a tothom i arreu, l’accés a la cultura, al treball i construir comunitats fortes per fer front al feixisme i al racisme, arreu. Això també és necessari per uns pobles vius. 

Arreu creixen iniciatives que aposten per una altra manera de fer economia. Entenem l’economia com a un sistema d’organització al servei de les persones i no a la inversa. Som projectes diversos i arrelats a la terra, som projectes agroecològics, iniciatives de gestió forestal, cooperatives de serveis, espais comunitaris, propostes culturals i tecnològiques que ens emmarquem en una pràctica social i solidària. L’Economia Social i Solidària és una eina per recuperar sobiranies i per construir alternatives que posin la vida al centre. 

Reivindiquem un nou model econòmic basat en una economia plural transformadora que: 

• prioritzi el bé comú per sobre del lucre
• que tingui escala humana i es nodreixi i protegeixi la proximitat 
• impulsi la sobirania econòmica i la relocalització
• redistribueixi la riquesa i democratitzi les decisions
• garanteixi les cures com a dret universal
• aposti per la transició ecosocial i l’agroecologia 
• reforci els circuits curts, la sobirania alimentària i energètica

Això només és possible des de la cooperació, la mancomunació i el suport mutu. La construcció de mercat social, les aliances entre projectes i el treball col·lectiu són imprescindibles per garantir la sostenibilitat econòmica, social  i ambiental dels nostres pobles. 

Però no n’hi ha prou. No n’hi ha prou amb crear alternatives si no som capaces de disputar el model dominant. No n’hi ha prou amb existir: cal incidir, transformar i fer-nos útils a les classes populars. Cal teixir aliances amb altres moviments socials, amb els pobles i barris, amb les comunitats que lluiten per l’habitatge, la terra, la cultura i els drets. Cal crear aliances solidàries per fer pobles vius!

Des del món rural, afirmem que una altra economia no només és possible, és imprescindible i ja existeix, creix i s’enxarxa. Som xarxa per oferir flors a les rebels que fracassen.

I avui fem una crida a enfortir-la. 

A participar, a organitzar-nos, a sumar esforços. 

A cuidar els projectes existents i a fer-ne néixer de nous.

A recuperar la capacitat de decidir sobre els nostres pobles i municipis.

A posar la vida, sempre al centre. 

Perquè quan ens organitzem passen coses. 

I perquè el futur serà comunitari o no serà.