Al novembre de 2023 es van complir quatre anys del Decret Calvet, el famós 16/2019 que va obrir la porta a la segona onada d’instal·lació d’energies renovables a Catalunya. Bé, sobretot, va obrir la porta a la tramitació de macrocentrals. Fins ara, se n’han instal·lat ben poques, però l’amenaça pesa fort sobre una part del camp català. Com quasi sempre passa, mirant al mapa, baix i a l’esquerra.

.

Les valls del Corb som una de les zones afectades per aquesta allau.

.

Les valls del Corb son un territori rural, definit per una important producció agroalimentària. Des de fa dues dècades, també, son productors i exportadors d’electricitat.

A part d’algunes petites instal·lacions fotovoltaiques i d’autoconsum, actualment hi ha en funcionament set grans centrals eòliques: Conesa I, Conesa II, Les Forques, Les Forques II, Montargull, Savallà i Serra del Tallat, implantades als termes municipals de Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat i Vallbona de les Monges. Aquestes centrals sumen un total de 109 aerogeneradors i una potència instal·lada de 201,5 MWp. Com a referència, només amb els 17 molins del municipi de Passanant i Belltall es produeix l’equivalent al consum de 10.000 habitatges.

.

Quin impacte tenen aquests projectes?

En el cas dels molins, els seus efectes sobre l’avifauna són molt importants, provocant una gran mortaldat d’ocells i ratpenats. La realitat és que s’ha fet poc seguiment d’aquest tema en les centrals ja existents a la vall del Corb, ja que les responsables de fer aquest seguiment són les mateixes empreses que operen els parcs. La bibliografia científica parla de milions d’aus mortes cada any a l’Estat per culpa del sistema elèctric (pales dels molins i línies d’alta tensió, sobretot).

Els efectes sobre les persones també poden ser importants. A part de molestar a la vista i distorsionar el paisatge, base de la nostra identitat com a poble, també hi ha estudis sobre els efectes negatius que pot tenir el soroll dels aerogeneradors sobre la salut dels que hi viuen a prop. A nivell legal, actualment es limita la instal·lació de molins a 500 m dels nuclis habitats. Però aquesta distància és igual per tot Catalunya, sense distingir ni el relleu de l’entorn, ni l’alçada del molí (els que es projecten actualment fan 200m d’alt), i no té en compte les cases aïllades.

L’efecte de les centrals fotovoltaiques sobre la biodiversitat encara ha estat poc estudiat. El seu
efecte principal seria la pèrdua d’hàbitats, l’artificialització de l’entorn i el segellament del sòl.

Sembla que també poden tenir efectes negatius sobre els insectes i, en conseqüència, sobre aus i ratpenats. Les parcel·les ocupades pels panells solars en general estan totalment encerclats per tancats metàl·lics, el que sens dubte tindrà efectes sobre la mobilitat de la fauna més gran. També està demostrat que les grans centrals fotovoltaiques provoquen un efecte illa de calor, que pot fer augmentar la temperatura diversos graus en l’entorn immediat als polígons fotovoltaics.

Un dels efectes negatius bastant desconeguts de les centrals fotovoltaiques és el seu consum d’aigua: els panells s’han de netejar regularment per mantenir la seva eficiència, sobretot després dels episodis d’arribada de pols sahariana, que ho deixa tot cobert de fang. En situacions de sequera extrema com la que estem vivint, en què hi ha pobles que estan assegurant el subministrament d’aigua potable amb camions cisterna, aquest punt és cabdal. Les centrals afecten sovint elements de patrimoni cultural, principalment elements de pedra seca.

L’afectació al turisme és un fet innegable, així com a la realitat socioeconòmica dels nostres pobles. Les empreses defensen que crearan llocs de treball a nivell local, però l’experiència dels molins ens demostra el contrari: són pocs els habitants de la vall que hi treballen, la majoria venen de fora i gairebé mai no s’instal·len a viure als pobles. En canvi, la destrucció de llocs de treball és un fet: directament per la pèrdua d’agricultors i indirectament pels llocs de treball en turisme, restauració, etc. que pot provocar la pèrdua del valor paisatgístic de la zona.

Al final, l’arribada massiva de molins i panells, com està passant actualment a les valls del Corb, pot canviar totalment la fesomia de la comarca. El seu impacte va més enllà de les finques afectades i la responsabilitat de decidir el futur de la vall no hauria de recaure, només, en els propietaris de les terres on s’implanten. Si els promotors demanen que els projectes siguin declarats d’utilitat pública, per poder així expropiar als propietaris més recalcitrants, seria just que es decidís col·lectivament quanta energia ens fa falta, quina tecnologia és millor, i on s’haurien d’instal·lar aquestes centrals, pensant en minimitzar els seus impactes i en l’interès general de tota la població.

Per aquests motius i molts més, l’edició del FESSrural 2024 es dedica a “La vida que es defensa” dels macroprojectes.

asdf