EXPERIÈNCIES D’ESCOLES RURALS
Participen
AMPA Escola Vallfogona de Ripollès, Escoleta Riu Sora, Escola Aglà de Tortella i AMIPA de Mieres. Modera: Clara Mestres (professora)
Conclusions
Les escoles rurals fan d’element dinamitzador als pobles; provoquen col·laboracions no només amb les famílies sinó també amb altres col·lectius i serveis. Creen una gran xarxa. Totes les escoles, tant públiques com autogestionades coincidien en que és molt important una bona entesa entre l’administració local, el professorat i les famílies.
Molts valors que defineixen l’economia social i solidària es troben en el funcionament de les escoles rurals. Sovint els veiem en accions que surten de manera natural o espontània quan hi ha una mirada respectuosa cap als infants i totes les persones que participen al projecte (és a dir, que un canvi a nivell pedagògic sovint va de la mà amb canvis estructurals i de funcionament) i altres valors hi són per necessitat (com la intercooperació, que permet que petits projectes tirin endavant). En general aquests valors no es treballen expressament sinó que es transmeten implícits en totes les activitats i funcionament dels centres.
Quan els infants deixen aquestes escoles per anar a centres més grans (com per exemple l’institut) se senten preparats i molt capaços de relacionar-se amb persones de totes les edats, i si és en edat d’institut, sembla que el canvi els ve en un moment vital en que desitgen obrir-se a noves realitats i persones. Per contra, sovint la logística és complexa per al transport i horaris en aquesta nova etapa.
REPTES I SINÈRGIES ENTRE MÓN RURAL I URBÀ
Participen
Anna Maria Capdevila (Tres Cadires SCCL) i Ivan Miró (La Ciutat Invisible SCCL). Modera: Dani Vilaseca (periodista)
Conclusions
La xerrada “reptes i sinèrgies entre en món rural i urbà” del Festival d’Economia Social i Solidària a Vallfogona de Ripollès ha emès un senyal d’alarma per la situació de l’àmbit rural al nostre país. El despoblament s’ha plantejat com un dels greus problemes que es troben les comarques rurals, perquè no s’estan generant oportunitats per als joves i, a més a més, el sistema productiu segueix ancorat en un mer sistema extractiu de productes del sector primari destinat cap als àmbits urbans, com ha apuntat Anna Maria Capdevila de la cooperativa Tres Cadires.
Per la seva banda, l’altre ponent, Ivan Miró de La Ciutat Invisible ha fet un repàs històric de com ha anat canviant la ciutat, des de les migracions rurals per treballar a les fàbriques fns al model especulatiu i turístic, que expulsa les classes populars dels barris. Per poder capgirar aquest model, per Miró és indispensable crear alternatives, organitzar-se col·lectivament i per assolir-ho les lluites socials són una eina clau. Per democratitzar l’economia, les xarxes d’ateneus per exemple, juguen un paper imprescindible.
Precisament, els projectes nascuts en l’àmbit rural poden ser un bon punt de sortida, però topen amb el mercat i les dinàmiques capitalistes. Per tant, cal trencar amb la tendència actual que tendeix a acumular les terres en poques mans, reduir la diversitat i així evitar posar barreres a la sobirania alimentària. En el torn de paraules per part del públic es va posar l’èmfasi en les condicions laborals de l’àmbit rural i en la capacitat per crear alternatives reals.
LA NOVA PAGESIA A LA GARROTXA I RIPOLLÈS: RELLEU GENERACIONAL EN CLAU D’ESS
Participen
Marc Garfella (Bosquerols SCCL), Josep Orra (Formatges Pujol- Orra), Neus Montllor (Arrels a Taula) i Ariadna Pomar (Arran de Terra SCCL). Modera: Ricard Villanueva (Cercle GR)
Conclusions
La xerrada de la tarda, «La nova pagesia a la Garrotxa i el Ripollès. Relleu generacional en clau d’Economia Social i Solidària», va venir acompanyada d’una pluja ben apreciada per les nostres muntanyes i pastures. Una trobada on una cinquantena de persones van poder escoltar, refexionar i participar sobre l’estat de la pagesia actual i com la recuperació de pràctiques tradicionals, sumat a una consciència i coneixements del medi en el qual vivim, ens permet parlar d’una nova pagesia. Un concepte que, de la mà de la Neus Montllor, va quedar defnit com aquella pagesia que, tant sigui per llegat familiar com nouvinguda, es planteja treballar el camp amb uns criteris de sostenibilitat, respecte i compromís en la gestió del paisatge i els seus éssers vius.
Per a inspirar el debat, en Marc de Bosquerols i en Josep Orra del Mas PujolOrra van compartir la seva experiència, tant en la gestió forestal propera a la natura, com en la transformació d’una llet produïda en sinergia amb l’entorn. Un pagès que estima profundament el seu ofci complex (i tan necessari per a la nostra societat) i un llenyataire tan mimetitzat amb el bosc (i alhora tant conscient de la necessitat social d’una gestió diferent i propera a la natura) van remarcar molts dels valors i principis que defensa l’economia social i solidària d’una manera molt genuïna.
Un cop el públic es trobava endinsat en la reflexió, es va donar pas a la participació. Una dinàmica, facilitada per la cooperativa Arran de Terra, que va permetre un debat en el qual es van compartir anhels d’un retorn al camp amb una mirada reproductiva, deixant de banda una manera de fer purament extractiva i utilitarista de l’entorn que ens sustenta. També van sortir temes com la gestió hidràulica en els entorns rurals, també refexions al voltant de la infuencia directe de la legislació i els ens públics en la creació de diferents contextos rurals i de producció alimentària. Finalment es va reivindicar el fet de reconèixer i agrair la feina feta de manera acurada per part dels nostres avantpassats, que gestionaven el paisatge abans de la industrialització de la producció d’aliments, en els nostres prats i boscos.
