Oikonomós, i quan “la casa” són els nostres pobles, prats i boscos.

Ens trobem parlant d’ESS als entorns Rurals, és per això que cal especificar què entenem per entorns rurals i perquè és important fer-ne una menció especial i diferent a la hegemonia urbana.

Per entorns rurals entenem tota àrea geogràfica on conviuen en percentatges similars els ecosistemes de bosc amb els prats, camps i cultius, juntament amb diferents nuclis urbans de mides variables però separats entre ells per natura (silvestre o gestionada pels humans). En termes socials, els entorns rurals són aquells que es caracteritzen pel fet de representar un mosaic de diversitat entre pobles i costums, una societat que ha viscut de la relació amb l’entorn natural des de diferents prismes (amb la ramaderia, la gestió forestal, la pagesia, el turisme, la investigació, etc). Tanmateix, les societats rurals es caracteritzen per una fraternitat entre veïns i un teixit viu i en evolució constant, sempre amb un peu als records de la història.

La importància de parlar dels entorns rurals és causat pel fet que, malgrat ser els entorns amb menys població, ocupen la major part de l’espai geogràfic de Catalunya i del món. També és important parlar-ne amb les seves particularitats, ja que hi ha suficients característiques que els diferencien dels entorns urbans i, per tant, apareixen reptes i oportunitats particulars i diferents a les de les ciutats, així com possibles sinergies entre els dos mons.

Entrant en matèria, i específicament si parlem d’ESS, podem identificar un conjunt de reptes i oportunitats en els entorns rurals, directament relacionats amb el que podem dir les escletxes econòmiques, socials i ambientals que patim actualment i que volem exposar en aquest article:

  • Començant per l’escletxa econòmica, de manera progressiva es va estenent la idea que un creixement infinit en un món finit té els dies comptats. Un model mercantilista ferotge i sense escrúpols no dóna les solucions al sostre de creixement econòmic al qual ens apropem. Les propostes resolutives contemporànies surten de moviments com els de l’Economia Social i Solidària, aportant valors i posant la vida al centre de qualsevol activitat econòmica. Generant un Mercat Social i tot un conjunt de xarxes interconnectades, l’ESS està dotant a la societat d’avui dels coneixements necessaris per subvertir aquesta situació de desigualtat econòmica. Tanmateix s’està creant un caldo de cultiu idoni per a construir i recuperar maneres d’autoorganització molt més resilients i menys dependents dels poders fàctics.

En el context de la ruralitat, i parlant d’economia, s’identifiquen reptes relacionats amb el model de producció alimentària, les tipologies de consum i les oportunitats laborals dels nostres entorns rurals.

Parlem-ne. Fa ja unes dècades, des dels sectors empresarials més “emprenedors”, es va veure l’oportunitat de traslladar al camp les maneres de produir industrialitzades, un conjunt de tècniques i maquinàries que van seduir ràpidament a una població que gestionava el paisatge amb un alt grau de simbiosi i garantint poc més que la supervivència. Tota aquesta innovació va generar un augment substancial a curt termini de la qualitat de vida de les persones gestores del nostre paisatge i generadores de la nostra alimentació. Fins aquí podríem dir que tot està bé. El problema surt a la llum quan aquesta filosofia capitalista i purament mercantilista comença a influenciar en la presa de decisions dels humans que estaven en simbiosi amb el paisatge i l’entorn. L’explicació és senzilla. Si a l’hora de prendre decisions només tens en compte els guanys i pèrdues econòmiques, en comptes de tenir en compte els guanys i pèrdues a escala d’ecosistema (molt més complex, sistèmic i amb necessitat de coneixements tan ancestrals com científicament punters), probablement entraràs en un espiral degeneratiu.

En aquest punt és on podem fer les relacions amb els altres dos reptes identificats anteriorment. Davant una manera de produir i gestionar l’entorn natural mercantilista, les societats rurals comencem a caminar cap a una urbanització del nostre consum. Ens venen la compra en grans superfícies homogeneïtzades, i degeneratives en termes ecològics, com un plaer modern que ens apropa a la fantàstica manera de viure de les ciutats. Un consum que convida a descuidar els horts, els marges i els boscos. Un consum que ens fa més capritxosos i malcriats. I en definitiva, un consum que ens deslliga de la sort i la responsabilitat que tenim els habitants dels entorns rurals.

Lligat amb el tercer repte, aquest sistema de producció ens facilita les condicions de treball (a curt plaç i de manera qüestionable) i al mateix temps redueix la necessitat de persones gestores de l’entorn. És a dir, que disminueixen les oportunitats laborals. Tanmateix, la publicitat constant sobre els beneficis individuals que ens aporta la societat urbana, genera un discurs de falta d’orgull i de prescriptors locals que animen a les noves generacions a moure’s cap a les ciutats en cerca d’aquella promesa publicitada.

  • En segon lloc, identifiquem alguns dels reptes dels entorns rurals relacionats amb l’escletxa social que patim avui. Entenem que fruit d’aquest sistema econòmic, hem construït una societat molt avançada en alguns aspectes, però que ha menyspreat d’altres aspectes molt positius a escala social, anteriors a l’hegemonia capitalista. Al mateix temps ha creat desigualtats i situacions noves que hem de gestionar ja. Podem parlar de la mercantilització de les cures a les persones de més edat de les nostres comunitats, així com la delegació total de l’educació a les institucions específiques o la destrucció intencionada de la diversitat social que generen els sentiments de pertinença d’un espai natural. En un context rural (igual que a un d’urbà, però més evident en el rural) l’individualisme, l’egoisme i el pensament del jo com a ser independent del conjunt, és molt forçat i contraproduent. La humanitat fa molts més segles que coopera entre individus, en emplaçaments estratègics de la geografia, que no pas mirant-se el melic. Per això el repte clar és recuperar la cooperació veïnal per a garantir la qualitat de vida de les persones i l’entorn on s’hi desenvolupen. Així com garantir que les externalitats negatives del sistema actual no afectin de manera demolidora les petites comunitats rurals.
  • En tercer lloc, sostenint tot el sistema, ens trobem amb els reptes relacionats amb l’escletxa ecològica, que evidenciem avui dia en tot el nostre planeta. Aquí és interessant contextualitzar els reptes específics dels entorns rurals dintre del conjunt de reptes a escala planetària. Pèrdua de diversitat biològica per la destrucció i homogeneïtzació dels ecosistemes. En el moment en què les societats rurals s’industrialitzen a l’hora de gestionar el paisatge i es pateix un fort èxode, els ecosistemes, que durant segles havien interactuat amb les ovelles, vaques i homínids, passen a replantejar el seu equilibri. Tanmateix, la promoció de monocultius a escala forestal com a escala de camps i pastures expulsa un munt d’espècies que aporten molts serveis ecosistèmics, entre d’altres la regulació de “plagues” (o indicadors de la fragilitat dels ecosistemes en els quals ens desenvolupem actualment). També estem promocionant l’increment de zones forestals piròfiles i perilloses, així com un malbaratament energètic i de recursos per a la producció alimentària (carn, làctics i monocultiu transgènics). No ens allargarem en la descripció del context, considerem que ja hi ha una proto-consciència dels humans davant el greuge de la situació. Ens agrada focalitzar-nos en els reptes concrets que ens marcaran les oportunitats del present i futur que tenim. En aquest sentit identifiquem uns quants reptes que relacionen totes les escletxes de les quals estem parlant. En els entorns rurals contemporanis s’evidencia el repte de reduir la demanda energètica en molts fronts (per a la mobilitat, els subministraments elèctrics, gas, petroli i hidràulics, tant de caràcter domèstic com productiu). També queda reflectit el repte d’augmentar l’abundància i diversitat dels nostres boscos, prats, horts i rius, així com la promoció de ser les societats més capacitades per a la captació massiva de Carboni al sòl mitjançant la fotosíntesis. Finalment, i acceptant que hi ha molts més reptes relacionats amb aquest camp, detectem el repte major de recuperar i actualitzar la consciència del tot, és a dir, la idea irrefutable que les nostres societats, així com cada un dels seus individus, som part d’un organisme major, complex, interconnectat i totalment interdependent que aglutina l’univers.

 

Tots aquests reptes ens marquen el full de ruta a les persones, entitats i col·lectius que veiem els problemes com un ninxo de solucions i els reptes com un ventall d’oportunitats.

En aquesta part de l’article volem comentar algunes de les oportunitats que apareixen als entorns rurals on vivim i que de manera sistèmica relacionen les escletxes econòmica, ecològica i social. Així com mencionar exemples de bones pràctiques que estan aflorant o que ja han emergit des de fa un temps als nostres pobles.

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària. Identifiquem models de producció Agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes. Uns ecosistemes que necessiten dels coneixements més profunds, tant de caràcter tradicional i de la cultura popular, com de la comprensió científica del funcionament de la natura, per part dels humans. Aquestes maneres de produir representen oportunitats donat que pot fomentar un augment de persones que es vulguin dedicar al sector primari. També ofereix l’oportunitat de revertir el consum capritxós, per un consum molt més conscient i pròxim, així com totes les oportunitats d’estar generant un entorn molt més resilient davant els canvis. En aquest sentit també parlem de conceptes com Agricultura Regenerativa i Permacultura, com a eines que afloren per a transformar aquests reptes en oportunitats.

Parlant de consum trobem indicat nomenar la construcció d’un Mercat Social com l’oportunitat que engloba tot el cicle econòmic. De retruc, aquest Mercat Social fa aflorar les oportunitats que tenen relació amb la producció (comentat al paràgraf anterior), amb la distribució (on el cooperativisme contemporani agafa força) o amb el consum (amb propostes com els Economats, els grups de consum com l’Ecoxarxa i els Bancs del Temps, entre d’altres).

A escala social tenim una de les millors oportunitats per a posar les Cures al centre de totes les nostres activitats. Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista.

Si, estem parlant de reconstruir les nostres societats des de la perspectiva feminista, amb la intencionalitat de fer de les tasques reproductives les protagonistes de les nostres decisions, i fent valdre tot allò que ha sustentat la vida.

Aquí l’oportunitat s’eixampla quan evidenciem el lligam antic entre la reproducció i la cohesió social. Volem recuperar les relacions de proximitat, germanor i cura dels comuns que han caracteritzat els pobles rurals dels nostres avantpassats. També tenim l’oportunitat de reconstruir un teixit rural on el paper de la dona sigui un node central. Estem en el moment de replantejar la gestió del nostre entorn, (cada vegada més fràgil i escàs), d’una mirada purament productiva a una mirada reproductiva. Aquí les oportunitats d’augment de cohesió social, arrelament territorial, diversitat social i ecològica són infinites, o si més no, no tenen el sostre de creixement tan baix com l’actual model capitalista extractiu.

Un exemple clar d’aquesta oportunitat és l’aparició de la XMESS (Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària), una mostra que des del teixit social ens podem empoderar de la gestió pública més pròxima, que podem fer que tot allò que és de totes, estigui gestionat pensant en el tot i sobretot cuidant atentament aquest conjunt complex.

També veiem oportunitats en la transició energètica i de mobilitat, estretament lligat a les oportunitats econòmiques (de consum, producció i distribució), ecològiques i socials. En el context rural tenim l’oportunitat de fer un ús del sol molt més acurat i eficient, així com dels recursos hídrics i eòlics. També tenim l’oportunitat de produir energia en simbiosi amb la gestió forestal i models de mobilitat amb menys impacte negatiu. Tot això de manera cooperativa, autogestionada i intercooperant.

Un altre bloc d’oportunitats les veiem en l’educació i les generacions més joves que ja formen part de les nostres societats. Des dels entorns rurals tenim l’oportunitat de co-crear el món que està emergint de la mà de les joves i infants, unes generacions que creixeran sota els paradigmes que els adults els hi ensenyem. Si som capaces de revertir part dels paradigmes nocius que condueixen les nostres societats contemporànies, podrem veure com afloren maneres que encara no ens podem ni imaginar, de la mà dels humans més petits. Des de la ruralitat, tenim l’oportunitat de fer sentir part d’aquest tot als infants, apropant-los a la natura, explicant la relació que hi hem tingut des de la prehistòria fins als nostres dies i vivint a flor de pell la intensitat de la biologia. En aquest sentit podem parlar d’algunes escoles lliures que escullen la ruralitat com a emplaçament per a desenvolupar la seva activitat, així com el potencial de les escoles i escoletes rurals que poden garantir la continuïtat de la vida de molts pobles petits.

Finalment, volem remarcar com a oportunitat important el fet de poder teixir un conjunt de xarxes locals, aquí concretament parlem de la XESRipollès i la XESGarrotxa, com a exemples d’empoderament social cap a un model post capitalista, intercooperant amb el CercleGR (Ateneu Cooperatiu Terres Gironines) i amb la majoria d’entitats de les nostres comarques, així com teixint relacions amb els gestors públics i els sectors empresarials. Al mateix temps, ens sentim part d’una Xarxa potent que construeix un present millor a nivell de Catalunya i a escala Global.

És per tot això, i pel fet d’identificar una manca d’autoreconeixement com a agents de l’ESS en les nostres comarques rurals, que hem decidit organitzar un Festival de l’Economia Social i Solidària Rural. El pròxim 31 d’Agost a Vallfogona de Ripollès, volem celebrar, intercooperar i enxarxar-nos totes aquelles persones i entitats que co-creem el futur que volem veure aflorar. Serà Rural, Serà Solidària i totalment imperdible!!

Ricard Villanueva, equip FESSrural

XES Ripollès

CercleGR