Les valls del Corb som una de les zones afectades per aquesta allau.

Les valls del Corb son un territori rural, definit per una important producció agroalimentària. Des de fa dues dècades, també, som productors i exportadors d’electricitat.

A part d’algunes petites instal·lacions fotovoltaiques i d’autoconsum, actualment hi ha en funcionament set grans centrals eòliques que sumen un total de 109 aerogeneradors i una potència instal·lada de 201,5 MWp. Com a referència, només amb els 17 molins del municipi de Passanant i Belltall (150 habitants censats) es produeix l’equivalent al consum de 10.000 habitatges.

Quin impacte tenen aquests projectes?

• En el cas dels molins, els seus efectes sobre l’avifauna són molt importants, provocant una gran mortaldat d’ocells i ratpenats. La bibliografia científica parla de milions d’aus mortes cada any a l’Estat per culpa del sistema elèctric (pales dels molins i línies d’alta tensió, sobretot).
• Els efectes sobre les persones també són importants. Hi ha estudis sobre els efectes negatius que pot tenir el soroll dels aerogeneradors sobre la salut dels que hi viuen a prop.
• L’impacte principal de les centrals fotovoltaiques sobre la biodiversitat és degut a la pèrdua d’hàbitats, l’artificialització de l’entorn i el segellament del sòl.
• També està demostrat que les grans centrals fotovoltaiques provoquen un efecte illa de calor, que pot fer augmentar la temperatura diversos graus en l’entorn immediat als polígons fotovoltaics.
• Les grans centrals fotovoltaiques consumeixen una gran quantitat d’aigua: els panells s’han de netejar regularment per mantenir la seva eficiència, sobretot després dels episodis d’arribada de pols sahariana. I d’on trauran aquesta aigua, mentre hi ha pobles que estan assegurant el subministrament d’aigua potable amb camions cisterna?
• Les centrals transformen el paisatge. No és que molestin a la vista, és que distorsionen el substrat de la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. Afecten directament elements de patrimoni cultural, principalment marges i cabanes de pedra seca.
• L’afectació al turisme és un fet innegable, així com a la realitat socioeconòmica dels nostres pobles. Les macrocentrals energètiques agreugen les situacions de despoblament.
• Les empreses defensen que crearan llocs de treball, però l’experiència dels molins ens demostra el contrari: són pocs els habitants de la vall que hi treballen, la majoria venen de fora i gairebé mai no s’instal·len a viure als pobles. En canvi, la destrucció de llocs de treball és un fet: directament per la pèrdua d’agricultors i indirectament pels llocs de treball en turisme, restauració, etc. que pot provocar la pèrdua del valor paisatgístic de la zona.
• La instal·lació de grans centrals energètiques impacta, sobretot, en l’agricultura. Segons les previsions de la Generalitat, es podrien arribar a ocupar el 10% de les terres agràries del país per a dedicar-les a la producció d’energia elèctrica, quan actualment ja som un dels països d’Europa amb menys superfície agrària útil per habitant. Els projectes energètics també estan provocant l’encariment de la terra i una situació d’especulació sobre la terra agrària.

En definitiva, l’arribada massiva de molins i panells, com està passant actualment a les valls del Corb, pot canviar totalment la fesomia de la comarca. El seu impacte va més enllà de les finques afectades i la responsabilitat de decidir el futur de la vall no hauria de recaure, només, en els propietaris de les terres on s’implanten. Si els promotors demanen que els projectes siguin declarats d’utilitat pública, per poder així expropiar als propietaris més recalcitrants, seria just que es decidís col·lectivament quanta energia ens fa falta, quina tecnologia és millor, i on s’haurien d’instal·lar aquestes centrals, pensant en minimitzar els seus impactes i en l’interès general de tota la població.

Els governs i les grans multinacionals plantegen una transició energètica sense canviar res, per seguir fent negoci i perpetuar el model depredador en el que vivim. Per això és profundament injusta, accentua la pressió sobre el Sud global, agreuja el despoblament, augmenta l’extinció d’espècies i no està clar que ajudi a combatre el canvi climàtic.

Per aquests motius i molts més, l’edició del FESSrural 2024 es dedica a “La vida que es defensa” dels macroprojectes.